La sexualitat és un aspecte complex i multifacètic de la vida humana que inclou una varietat dexperiències físiques, emocionals i socials. Aquí hi ha alguns components de la sexualitat que poden ser importants per considerar: el sexe biològic (determinat pels cromosomes XX i XY), l’orientació sexual, la identitat de gènere i el rol social (respecte de les normes culturals de conducta femenina i masculina ).
LGBTIQ+ significa lesbiana, gai, bisexual, transgènere, queer, intersexual i el signe més al final de l’acrònim s’usa per incloure altres identitats que cauen sota el paraigua de la comunitat LGBTIQ+, com no binari, pansexual i asexual. Aquest terme s’usa per referir-se a un grup divers de persones que s’identifiquen com una cosa diferent d’heterosexual i cisgènere.
És important respectar i reconèixer la diversitat d’identitats dins de la comunitat LGBTIQ+ i fer servir un llenguatge inclusiu en referir-se o interactuar amb les persones que formen part d’aquesta comunitat.
Què és l’orientació sexual?
L’orientació sexual fa referència a l’atracció emocional, romàntica i sexual d’un individu cap a altres persones. És un aspecte important de la vida humana que pot donar forma als pensaments, els sentiments i els comportaments d’un individu.
Hi ha una varietat d’orientacions sexuals amb què les persones es poden identificar, que inclouen:
- Heterosexual: individus que se senten atrets per persones del sexe o gènere oposat.
- Homosexual: persones que se senten atrets per persones del mateix sexe o gènere.
- Bisexual: fa referència a les persones que se senten atretes per persones d’ambdós sexes o gèneres.
- Pansexual: individus que se senten atrets per persones de totes les identitats i expressions de gènere.
- Asexual: persones que no experimenten atracció sexual cap a cap gènere.
No és una malaltia mental
Tradicionalment, les persones homosexuals i bisexuals han viscut sota l’estigma de ser considerades malaltes mentals. No va ser fins al 1975 quan l’Associació Americana de Psicologia va eliminar l’homosexualitat del llistat de malalties mentals i va demanar als psicòlegs que s’eliminés aquest estigma. El prejudici i la discriminació amb regularitat tenen efectes psicològics negatius.
L’homosexualitat i la bisexualitat no són malalties mentals i les investigacions dutes a terme demostren que no hi ha cap associació entre aquestes orientacions sexuals i la psicopatologia. L’heterosexualitat, la bisexualitat i l’homosexualitat són comportaments normals a la sexualitat humana i estan documentades en diferents cultures i èpoques.
La teràpia pot canviar l’orientació sexual?
No, les teràpies (de vegades anomenades “reparadores” o “teràpies de conversió”) dirigides a canviar l’orientació sexual no són efectives ni segures. Habitualment les persones que busquen aquest canvi és com a resultat de coacció per part de membres de la seva família o grups religiosos.
La realitat és que l’homosexualitat no és una malaltia, no requereix tractament i no es pot canviar. No totes les persones gais, lesbianes i bisexuals que busquen l’ajuda de professionals volen canviar la seva orientació sexual. Sovint solen buscar ajuda psicològica (teràpia afirmativa LGBTIQ+) relacionada amb el procés del descobriment de la seva orientació sexual o el desenvolupament d’estratègies per a lidiar amb el prejudici. Però en general, els gais, lesbianes i bisexuals que van al psicòleg ho fan pels mateixos motius i problemes de la vida que condueixen a les persones heterosexuals a la consulta dels professionals de la salut mental, independentment de la seva orientació sexual.
Què és la identitat de gènere?
La identitat de gènere és la percepció que tenim del nostre propi gènere, que es pot alinear o no amb el sexe que se’ns va assignar en néixer. És una sensació personal i profundament sentida de ser un home, una dona o qualsevol altra cosa i que és diferent del sexe, que fa referència a les característiques biològiques que defineixen homes i dones, com els genitals i els cromosomes. El gènere és el conjunt de rols socialment construïts, comportaments, activitats i atributs que tradicionalment s’han dividit de manera binària: masculí i femení. Però hi ha altres identitats:
- Cisgènere: Es refereix a individus que s’identifiquen amb el gènere que els va ser assignat en néixer.
- Transgènere: Es refereix a les persones que s’identifiquen amb un gènere diferent del que els va ser assignat en néixer.
- Queergènere: Persona que s’identifica amb una identitat que no pertany al binari home/dona.
- Agènere: No s’identifica amb cap identitat de gènere.
- No binari: Persona la identitat de la qual és neutra, és a dir, considera que té un gènere i que el seu gènere està fora del binari i no s’identifica amb identitats que mostren afinitat a rols femenins o masculins.
És important reconèixer que la identitat de gènere és un aspecte complex i multifacètic de la vida humana i que les experiències de cadascú amb el gènere són úniques. També és important respectar la diversitat didentitats de gènere i utilitzar un llenguatge i pronoms que siguin apropiats i respectuosos amb la identitat de gènere duna persona.
Què és la intersexualitat?
Intersexual és un terme que es fa servir per descriure les persones que neixen amb característiques sexuals físiques que no s’ajusten a les nocions binàries típiques de cossos masculins o femenins. Aquestes característiques poden incloure variacions als genitals, cromosomes o hormones.
La intersexualitat és una variació natural de la biologia humana i s’estima que al voltant de l’1,7% de les persones neixen amb trets intersexuals. És important reconèixer que la intersexualitat no és un trastorn ni una condició mèdica, i que les persones amb trets intersexuals no són anormals ni malaltisses.
El terme “intersexual” es pot fer servir per descriure una àmplia gamma de variacions físiques, i no totes les persones intersexuals s’identifiquen com a intersexuals o usen aquest terme per descriure’s a si mateixes. Algunes persones intersexuals es poden identificar com a homes, dones o no binaris, i poden escollir o no alterar els seus cossos a través d’intervencions mèdiques.
És important reconèixer i respectar la diversitat didentitats i experiències intersexuals. També és important ser conscient dels drets i les necessitats de les persones intersexuals, inclòs el dret a l’autonomia corporal i el consentiment informat per a qualsevol procediment mèdic.
